FLORA DEL MONTGRÍ

FLORA MEDICINAL DEL MASSÍS DEL MONTGRÍ I DE LA PLANA DEL BAIX TER

Es consideren plantes medicinals totes aquelles que s’apliquen com a remeis per alleugerir o curar les malalties de l’home i dels animals. Aquestes plantes són la base de la farmacologia moderna.

Les propietats de cadascuna de les plantes es deuen a substàncies químiques anomenades principis actius que es troben distribuïdes, segons cada espècie, en diferents parts de la planta: arrels, fulles, tronc, flors...

La producció de més o menys principi actiu per la planta i, per tant, la seva eficàcia està condicionada pels tipus de sòls, la il·luminació, la temperatura i l’altitud.

Per extreure el principi actiu de la planta, cal utilitzar diferents mètodes: ebullició, maceració, destil·lació, lixiviació, digestió... i segons cada cas s’apliquen en forma d’infusions, gargarismes, licors, tintures, liniments, xarops, ungüents, colutoris, pocions, vins, olis...

Quan anem a collir una planta medicinal, cal que tinguem en compte:
1 - La part de la planta on es troba el principi actiu (arrel, tronc, fulla, flor, etc.)
2 - L'estació de l’any més adequada.
3 – Les condicions en què s'ha de conservar.

AMBIENT ESPÈCIES MÉS FREQÜENTS

El massís i la garriga
Farigola       (Thymus vulgaris)
Romaní        (Rosmarinus officinalis)
Ruda           (Ruta graveolens)
Espígol        (Lauandula officinalis)                      Romaní
Fonoll (Foeniculum vulgare)

Ruderal
Ficha

Borratja         (Borago officinalis)
Morer             (Morus nigra)
Romeguera    (Rubus fruticosus)
Camamilla    (Matricaria chamomilla)
Rosella       (Papaver rhoeas)
Cardó           (Dipsacus fullonum)
Corretjola    (Convolvulus arvensis)
Fonoll (Foeniculum vulgare)
Malva          (Malva sylvestris)
Borratja


Aiguamoll

Estramoni       (Datura stramonium)
Lliri de mar     (Pancratium maritimun)
Malví          (Athaea officinalis)
Cardó        (Dipsacus fullonum) Lliri de mar

Bosc de ribera

Arç blanc    (Crataegus monogyna)
Lliri (Iris sp)
Nenúfar    (Nymphaea alba)
Boix (Buxus sempervirens)
Vidalba    (Clematis vitalba)
Saüc         (Sambucus nigra)

Arç blanc

Conreu

Llorer (Laurus nobilis)

(Allium sativum) All

Pomera (Pyrus malus)

Ceba (Allium cepa)

Vinya (Vitis vinifera)

Noguera (Juglans regia)

Gira-sol (Helianthus annuus)

Menta (Mentha piperita)

Llorer

En català està enllaçat a la www.floracatalana.net i en llatí a la viquipèdia, per si en voleu saber una mica més de cada planta. Fotos de floracatalana.net

SAÜC Sambucus nigra. Família: Caprifoliàcies.
Recol·lecció Les flors es cullen durant la primavera i l’estiu i s'han d’assecar a l’ombra en un lloc ventilat. Les fulles noves de l’any es cullen durant els mesos de maig i juny. La medul·la del tronc s'ha d’extreure a la tardor. Els fruits es cullen a finals d’estiu i a la tardor.
ÚsComposició Les fulles i les flors contenen compostos flavonoides, glucòsids i olis essencials. Antireumàtic Compreses Antisèptic Infusió de les flors i de les fulles Contra la faringitis Gargarismes Depuratiu Cocció del fruit Purgant Infusió de la medul·la Sudorífic Infusió de les flors i de les fulles

FARIGOLA Thymus vulgaris. Família: Labiades Recol·lecció Es cullen les summitats florides durant els mesos de juny, juliol i agost, en dies assolellats i secs. S’assequen a l’ombra, en un lloc ventilat.
Composició El principi actiu més important de la farigola és l’oli essencial anomenat timol. També té quantitats més petites de borneol, linalool, tanins, flavones, etc.
Ús Antiespasmòdic Infusió Antilhelmíntic Lavatives Antisèptic Compreses Antitussígen Infusió, Inhalació Digestiu Infusió Tonificant Banys

Malva silvestris. Família: Malvàcies Ficha

MALVA Recol·lecció Es cullen les fulles i les flors durant l’estiu, en dies assolellats i secs.
Composició Totes les parts de la planta contenen mucilags i tanins. Les flors contenen a més el colorant malvina.
Ús Antitussígen       Tisana Contra els èczemes      Compreses Contra la laringitis         Gargarismes Digestiu                 Infusió Emolient Cataplasmes Laxant                  Infusió

Recol·lecció LLOR Laurus nobilis. Família: Lauràcies Les fulles i els fruits es cullen a l'estiu. Composició Conté olis essencials, com cineol i pirens, i àcids aromàtics.
Ús Antireumàtic      Cataplasmes Emmenagog     Infusió o cocció de les fulles Tònic estomacal i     Infusió o cocció de Carminatiu    les fulles Com a
condiment     Cocció de les fulles.

ESTRAMONI Datura stramonium. Família: Solanàcies
Recol·lecció

Es desaconsella totalment la recol·lecció de l’estramoni —conegut també com a herba talpera, herba de l’asma,...— ja que la seva utilització pot comportar problemes greus.

Antigament, es collien les fulles durant la floració, a primera hora del dia perquè contenen mes alcaloides, i s’assecaven a l’ombra. Les llavors es collien al començament de la tardor.

Composició Els seus principis actius més importants són els alcaloides, i en particular la hiosciamina. Ús A conseqüència de la seva gran toxicitat es desaconsella totalment la seva utilització. Tret de "PAPERS DEL MONTGRÍ, NÚM. 6. Introducció al medi natural del Montgrí i del Baix Ter" Any 1986. Servei de publicacions del Museu del Montgrí i Baix Ter, Centre d'Estudis-Arxiu.

ORQUÍDIES I ALTRES FLORS D'INTERÈS.

Arisarum vulgare - Fraret	Ophrys arachnitiformis	Ophrys passionis	Ophrys tenthredinifera . abellera vermella

Ophrys forestieri	Ophrys bilunulata	Ophrys araneola – abellera aranyosa	Himantoglossum robertianum – mosques grosses
Neotinea conica	Neotinea maculata-botonets de gos	*Serapias parviflora* Parl.- gall parviflor
ALTRES D’INTERÉS
Ophioglossum lusitanicum-llengua de serp	Anemone palmata	Allium chamaemolly – all daurat	Romulea columnae

*Bupleurum semicompositum* L.- Unflabou menut	*Cachrys trifida* Mill. (= Prangos trifida (Mill.)	Crupina vulgaris Cass- Crupina	Echium. calycinum Viv. – carrosí
*Evax lusitanica* Samp.	*Lathyrus saxatilis- pèsol silvestre*	Lotus ornithopodioides L.- Banya de cabra	*Minuartia hybrida*
*Paronychia echinulata* Chater- sanguinària	*Phleum arenarium* L.	Prunus mahaleb L.- cirer bord	Ranunculus gramineus L.-botons d'or
*Scorzonera hispanica* L.	*Senecio doronicum- llengua de bou*	*Stachys brachyclada*	Stachys maritima Gouan-estaquis maritima
*Stipa parviflora Desf.-sanidella*	*Trifolium suffocatum L.- trebol sufocat*	*Valeriana tuberosa* L.